News

Season’s greetings from Barcelona Hub Director Jaume Bertranpetit

Season’s greetings from the Barcelona Knowledge Hub

As the year draws to a close, I would like to extend my warmest wishes to all members and friends of Academia Europaea on behalf of the Barcelona Knowledge Hub.

This has been an especially active and rewarding year for our Hub. We have continued to foster dialogue across disciplines and generations through our regular programmes: the Hypathia Prize, which highlights outstanding contributions, last year to Svante Pääbo; our Agora and Frontiers Dialogues, which bring together experts to reflect on pressing societal challenges; and the Disputatio, which keeps alive a tradition of rigorous, open debate on fundamental questions.

Above all, this has been the year of Building Bridges. Hosting and organising this major event in Barcelona has been both a challenge and a privilege. It has demonstrated, once again, the value of Academia Europaea as a space where scholars from many disciplines and countries can meet, listen to one another, and build new forms of collaboration. The success of Building Bridges belongs to all who contributed: speakers and participants, the local organising team, our colleagues from other Hubs, and the central Office of AE. I am deeply grateful for their trust, generosity, and hard work.

Looking ahead, the mission of Academia Europaea feels more important than ever. At a time when societies face complex transformations —scientific, technological, environmental, social and cultural— there is a strong need for institutions that can connect rigorous knowledge with public debate, policy, and education. The AE and our Hubs play a key role in this: supporting excellent scholarship, creating opportunities for early-career researchers, and opening our activities to broader audiences in our cities and regions.

My wish for the coming year is that Academia Europaea will continue to strengthen these bridges, between disciplines and sections, between generations of scholars, and between the academic world and society at large.

From Barcelona, we remain committed to working closely with the other Hubs and with the Board of Academia Europaea to advance these goals and to contribute, in a modest but steady way, to a more informed and connected Europe. This year’s Disputatio is: The Disconnection Between Science and Society: A European Crisis of Trust? Let’s work on these issues, many times forgotten from academia.

On behalf of the Barcelona Knowledge Hub, I wish you a peaceful holiday season and a healthy, inspiring New Year.

With warm regards,
Jaume Bertranpetit
Director, Barcelona Knowledge Hub
Academia Europaea

Qui defineix què som? Ciència, gènere i poder

El paper de la ciència en la definició del gènere i el sexe i els vincles entre coneixement, identitat sexual i poder, protagonitzaran l’onzena
“Àgora Ciutadana”, espai de debat per al públic general del Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea (AE-BKH). El biotecnòleg Simón Perera, codirector del projecte de mediació cultural “Una mirada LGTBI+”, i l’arqueòleg Enrique Moral, doctor en Història, especialista en història de la sexualitat, participaran a la sessió titulada “Qui defineix què som? Ciència, gènere i poder”. L’acte, en català, es celebrarà dilluns 29 de setembre a la Biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte (18.30 h, c/ Provença, 480, Barcelona) i serà moderat per la periodista especialitzada en ciència, salut i informació internacional Núria Jar.

Com construeix la ciència el gènere i el sexe? Aquesta és una de les múltiples qüestions que s’abordaran en aquest debat, al qual les persones participants ens convidaran, entre d’altres aspectes, a qüestionar com la ciència i l’acadèmia han participat -i encara ho fan- en la definició de les identitats sexuals i de gènere.

A través de les seves experiències i investigacions, Simón Perera i Enrique Moral tractaran temes com ara la patologització de les dissidències; els biaixos en la recerca; les barreres d’accés al coneixement i les lluites per transformar l’acadèmia des de dins. El diàleg oferirà una mirada crítica però propera, concebuda per a un públic general, sobre els vincles entre coneixement, identitat i poder.

Qui defineix què som? Ciència, génere i poder

Com construeix la ciència el gènere i el sexe? Qui decideix què és “normal” i què no? Aquest diàleg
entre el biotecnòleg Simón Perera, codirector del projecte de mediació cultural “Una Mirada LGTBI+”, i
l’arqueòleg Enrique Moral, doctor en Història, especialista en història de la sexualitat, ens conviden a
qüestionar com la ciència i l’acadèmia han participat —i encara ho fan— en la definició de les
identitats sexuals i de gènere.
A través de les seves experiències i investigacions, abordaran temes com ara la patologització de les
dissidències, els biaixos en la recerca, les barreres d’accés al coneixement i les lluites per transformar
l’acadèmia des de dins. El diàleg oferirà una mirada crítica però propera, pensada per a un públic
general, sobre els vincles entre coneixement, identitat i poder.

El llop gegant extingit torna: ciència, ficció i els límits de la vida





La desextinció d’espècies ja no és només ciència-ficció. L’empresa Colossal Biosciences ha creat cries d’una espècie de llop gegant (dire wolf) extingida fa més de 10.000 anys, utilitzant tècniques d’edició genètica i ADN antic. Aquesta fita obre preguntes profundes: són realment l’espècie extingida o híbrids moderns? Quin sentit té reviure espècies desaparegudes mentre en perdem centenars cada any? Quins riscos i possibilitats socials, econòmiques i ecològiques comporta?


En aquesta Àgora es parlarà de genètica, biologia evolutiva, filosofia de la ciència i ecologia per explorar els límits de la vida, el poder de la biotecnologia i la fascinació humana pel retorn del passat.

  1. Marc Güell
    UPF – Grup de Recerca en Enginyeria Genètica Translacional
    Biòleg i enginyer genètic, expert en edició genòmica i biologia sintètica. Ha treballat amb tècniques CRISPR i projectes amb finalitats biomèdiques i de bioenginyeria. Coneix de prop el potencial i els límits de la reescriptura genètica.
  2. Gemma Marfany
    Catedràtica de Genètica a la Universitat de Barcelona.
    Investigadora principal del grup “Genètica Molecular Humana”. Especialista en edició genètica i diagnòstic de malalties hereditàries, especialment les que afecten la visió. Membre de l’Observatori de Bioètica i Dret i de la Comissió de Bioètica de la UB.

Moderador

  • Alex Richter-Boix
    Coordinador científic del projecte E4Warning i part de l’equip de Mosquito Alert. Doctor en Biologia, expert en ecologia evolutiva i genètica de poblacions, amb una àmplia experiència en l’estudi de processos d’adaptació local de les poblacions animals.

Ciència i literatura

Ciència i literatura

Com pot la literatura de ciència-ficció ajudar-nos a pensar críticament sobre els avenços científics?

Quina responsabilitat tenen els escriptors a l’hora de representar la ciència i la tecnologia? És simplement entreteniment o poden anticipar els dilemes ètics del futur?

Quin és el paper de la ciència a la literatura?

Els científics que escriuen literatura, com és el cas dels nostres convidats, poden aportar una perspectiva única. Com influeix la seva experiència com a investigadors en les seves obres de ficció?

Podem educar en ciència a través de la literatura?

És possible que la literatura es converteixi en una eina per a la divulgació científica, fent la ciència més accessible i emocionant per a un públic més ampli?

Amb aquestes qüestions, obrirem un debat que ens portarà a reflexionar sobre el present i futur de la ciència i la literatura, i sobre com aquestes dues disciplines poden convergir per enriquir la nostra comprensió del món i de la nostra humanitat.

Carme Torras, investigadora del CSIC i Membre de l’Academia Europaea i Jordi de Manuel, escriptor

Moderador: Pedro Messeguer, Investigador del CSIC

Esdeviment hybrid: RACAB, La Rambla, 115, Barcelona i virtual.

Entrada lliure.

Per a més informació: aebarcelona@fundaciorecerca.cat

El repte nuclear: l’amenaça de la destrucció massiva mundial

El repte nuclear: l’amenaça de la destrucció massiva mundial

Once atomic energy was channeled into a weapon of war, the threat of war became intrinsically intertwined with the possibility of mass destruction. During the Cold War, this threat was at the forefront of many minds in America, Europe, China, and the Soviet Union, but geopolitical dynamics shifted, avoiding a nuclear holocaust. Nevertheless, in the recent years, the increasing confrontation between nuclear powers, modernization—and in some cases, expansion—of their nuclear arsenals, as well as interruptions in international dialogue on arms control and disarmament, have led to the re-emergence of the threat of nuclear war.

Svante Pääbo guanya la Cinquena Edició del Premi Hipatia!

Svante Pääbo guanya la Cinquena Edició del Premi Hipatia!

The Hypatia Prize, awarded by Barcelona City Council in collaboration with the Academia Europaea Barcelona Knowledge Hub, will recognise Nobel Prize laureate Svante Pääbo for his groundbreaking work in sequencing the genomes of extinct human groups, a feat that has revolutionised our understanding of human evolution.

See the announcement: https://www.barcelona.cat/barcelonaciencia/en/actualitat/noticies/barcelona-will-grant-the-5th-hypatia-award-to-biologist-and-geneticist-svante-paabo-1459528

Determinants socials i ciència mèdica

Determinants socials i ciència mèdica

La teoria social ha demostrat que les societats viuen més i millor gràcies a la seva cultura solidària i als determinants que la fan possible. ¿i la ciència biomèdica? ¿Quin paper juga en aquest context? Els avenços en la pràctica clínica, fruit de tanta tenacitat i mètode, també són rellevants, però menys que els determinants socials, fins a l’extrem que, en un entorn de màxima tensió demogràfica, el futur de la humanitat es juga, sobretot, en la reducció de les desigualtats, l’equitat en l’accés als serveis socials i sanitaris, la innovació sostenible, l’oferta de serveis valuosos i el respecte per al medi ambient. Activitat gratuïta.

Ponents: Josep Maria Argimon, director de relacions amb sistemes de salut, Pasqual Maragall i Jordi Varela, metge i gestor.

Moderat per Marta Aymerich, Directora de l’Health Center, UOC.

Acte híbrid.

Per a més informació: aebarcelona@fundaciorecerca.cat