Premi Europeu de Ciència Hipàtia
SVANTE PÄÄBO, GUANYADOR DE LA CINQUENA EDICIÓ DEL PREMI HIPÀTIA
El dilluns 7 d’abril, Svante Pääbo va rebre el V Premi Hipàtia per la seva contribució a la investigació genètica sobre grups humans extints.
El tinent d’alcalde d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Jordi Valls, ha destacat en l’acte de lliurament del Premi Europeu de la Ciència Hipàtia que Barcelona “amplia la mà a tots aquells científics que es troben actualment amenaçats”.
El premi ha reconegut la contribució innovadora de Pbobo a la comprensió de la genètica humana.
El biòleg i genetista suec, Premi Nobel de Medicina el 2022, va reconèixer que és un honor per a ell rebre el premi en una ciutat com Barcelona “un referent de les ciències biològiques” a Europa.
En un acte institucional al Saló de Cent, el quart tinent d’alcalde, Jordi Valls, va ser l’encarregat de lliurar el guardó que pretén reconèixer la recerca de PäÄbo en la seqüenciació de genomes d’espècies i poblacions extintes. Les contribucions a la paleogenòmica de Svante han revelat les connexions genètiques entre els humans i els homínids extints, que han representat un abans i un després en la comprensió de l’evolució humana.
Valls ha destacat durant la benvinguda que aquest guardó reconeix “el valor i el talent” de Pääbo així com la “profunda connexió” que té l’investigador amb Barcelona on “les col·laboracions que ha realitzat amb l’Institut de Biologia Evolutiva han deixat una gran empremta”.
El tinent d’alcalde ha destacat que en l’actualitat “necessitem la ciència més que mai i necessitem protegir la ciència més que mai”, en un context geopolític com l’actual, on dos mil científics d’alt nivell han alertat del “perill real” que representa per a la ciència l’administració Trump. Per aquest motiu, Valls ha assegurat, “davant les retallades salvatges i la censura, Barcelona estén la mà a tots aquells científics que estan amenaçats avui dia”.
Per la seva banda, Pääbo va qualificar “d’honor” rebre un premi d’aquestes característiques en una ciutat com Barcelona que s’ha convertit en un “benchmark for biological sciences” a Europa. Durant l’acte, Pääbo va fer una presentació amb l’essència del seu treball en la seqüenciació del genoma neodental així com per explicar com “aquestes formes extintes d’éssers humans ens influeixen avui dia”.
A l’acte també van assistir Don Dingwell, president en funcions de l’Acadèmia Europaea, i Jaume Bertranpetit, director del Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea. L’encarregat de fer la glossa de Pääbo ha estat el director del Museu de Ciències Naturals, Carles Lalueza, reconegut expert en paleogenòmica que va col·laborar amb el guanyador en el projecte del Genoma Neandertal.
El Premi Europeu de Ciència Hipàtia és atorgat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’Acadèmia Europaea–Barcelona Knowledge Hub. En el marc del Pla Barcelona Ciència, que vol impulsar la ciutat de Barcelona com a capital europea de la ciència, el premi, que compta amb un important premi monetari, reconeix una investigador/a destacat que ha dut a terme la seva carrera principalment a Europa i al més alt nivell internacional, amb una forta influència en diversos camps del coneixement i un impacte positiu en la societat.
MEMBRES DEL JURAT
Membres del jurat de la cinquena edició del Premi Europeu Barcelona Ciència Hipàtia, d’acord amb el que es preveu a l’apartat 10 de la convocatòria aprovada en data 2 de juliol del 2024 són les següents persones:
Jaume Bertranpetit Presidència De comú acord entre l’AE-BKH i el Departament de Ciència i Universitats
Begoña Benito, vocal, a proposta del Departament de Ciència i Universitats
Mara Dierssen, vocal, a proposta del Departament de Ciència i Universitats
Ray Dixon, vocal, a proposta de l’AE-BKH i
András Báldi, vocal, a proposta de l’AE-BKH
Premi
Els guanyadors del premi són seleccionats mitjançant un jurat internacional format per cinc membres: dos designats per l’Academia Europaea, dos nomenats per l’Ajuntament de Barcelona, i un escollit conjuntament per l’Academia Europaea i l’Ajuntament de Barcelona.
El Premi Hipàtia segueix un cicle de tres anys i rota cada any entre tres àrees de coneixement principals: Ciència i tecnologia, Ciències de la vida i de la salut, i Humanitats i ciències socials.
GUANYADORS ANTERIORS DEL PREMI EUROPEU DE CIÈNCIA HIPÀTIA DE BARCELONA
PRIMERA EDICIÓ (CIÈNCIA I TECNOLOGIA)
El matemàtic hongarès LÁSZLÓ LOVÁSZ, antic president de l’Acadèmia de Ciències d’Hongria, va ser seleccionat per la seva destacada trajectòria en el camp de les matemàtiques i per la seva contribució al progrés social a través de la ciència.
SEGONA EDICIÓ (CIÈNCIES DE LA VIDA I DE LA SALUT)
La viròloga italiana ILARIA CAPUA, directora del One Health Center of Excellence de la Universitat de Florida, va ser escollida pel seu lideratge en la promoció de l’accés obert a la informació genètica de virus emergents i pel seu impacte en la societat gràcies a les seves contribucions al concepte multidisciplinari d’“una sola salut”, que aglutina la salut humana, animal i ambiental.
TERCERA EDICIÓ (HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS)
La filòsofa estatunidenca NANCY CARTWRIGHT, directora del Centre for Humanities Engaging Science and Society (CHESS) de la Universitat de Durham (Regne Unit), va ser seleccionada per les seves contribucions a la recerca filosòfica, a través de les quals s’ha arribat a una nova comprensió de la naturalesa de les teories científiques i de la causalitat.
QUARTA EDICIÓ (CIÈNCIA I TECNOLOGIA)
L’experta en intel·ligència artificial Nuria Oliver és la guanyadora del quart Premi Hipàtia dins la categoria de Ciència i Tecnologia per la seva recerca d’excel·lència en el desenvolupament de nous mètodes i sistemes d’IA per impulsar un impacte social positiu, una trajectòria d’excepcional influència internacional que s’ha traduït en més de 40 patents registrades.