El dilluns 7 d’abril, Svante Pääbo va rebre el V Premi Hipàtia per la seva contribució a la investigació genètica sobre grups humans extints.

El tinent d’alcalde d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Jordi Valls, ha destacat en l’acte de lliurament del Premi Europeu de la Ciència Hipàtia que Barcelona “amplia la mà a tots aquells científics que es troben actualment amenaçats”.

El premi ha reconegut la contribució innovadora de Pbobo a la comprensió de la genètica humana.

El biòleg i genetista suec, Premi Nobel de Medicina el 2022, va reconèixer que és un honor per a ell rebre el premi en una ciutat com Barcelona “un referent de les ciències biològiques” a Europa.

En un acte institucional al Saló de Cent, el quart tinent d’alcalde, Jordi Valls, va ser l’encarregat de lliurar el guardó que pretén reconèixer la recerca de PäÄbo en la seqüenciació de genomes d’espècies i poblacions extintes. Les contribucions a la paleogenòmica de Svante han revelat les connexions genètiques entre els humans i els homínids extints, que han representat un abans i un després en la comprensió de l’evolució humana.

Valls ha destacat durant la benvinguda que aquest guardó reconeix “el valor i el talent” de Pääbo així com la “profunda connexió” que té l’investigador amb Barcelona on “les col·laboracions que ha realitzat amb l’Institut de Biologia Evolutiva han deixat una gran empremta”.

El tinent d’alcalde ha destacat que en l’actualitat “necessitem la ciència més que mai i necessitem protegir la ciència més que mai”, en un context geopolític com l’actual, on dos mil científics d’alt nivell han alertat del “perill real” que representa per a la ciència l’administració Trump. Per aquest motiu, Valls ha assegurat, “davant les retallades salvatges i la censura, Barcelona estén la mà a tots aquells científics que estan amenaçats avui dia”.

Per la seva banda, Pääbo va qualificar “d’honor” rebre un premi d’aquestes característiques en una ciutat com Barcelona que s’ha convertit en un “benchmark for biological sciences” a Europa. Durant l’acte, Pääbo va fer una presentació amb l’essència del seu treball en la seqüenciació del genoma neodental així com per explicar com “aquestes formes extintes d’éssers humans ens influeixen avui dia”.

A l’acte també van assistir Don Dingwell, president en funcions de l’Acadèmia Europaea, i Jaume Bertranpetit, director del Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea. L’encarregat de fer la glossa de Pääbo ha estat el director del Museu de Ciències Naturals, Carles Lalueza, reconegut expert en paleogenòmica que va col·laborar amb el guanyador en el projecte del Genoma Neandertal.

Per veure la sessió: cliqueu aqui

Per llegir l’entrevista per l’AE clicar aquí